22 Novembre 2009
Un màrqueting diferent
El festival internacional de publicitat Drac Novell, que es va celebrar aquest any en el campus de comunicació de la universitat Pompeu Fabra, va tenir en el seu programa conferències del sector. Una de les més interessants va ser la que parlava del “Word of Mouth” màrqueting. L’encarregat de parlar sobre aquest tema va ser Sven Mulfinger, conseller delegat TRND.
TRND és la primera comunitat de màrqueting participatiu de Espanya, especialitzada en campanyes de prescripció consumidor a consumidor.
En primer lloc hem de entendre que és el WOM (Word of Mouth) o màrqueting participatiu. Es tracta d’una publicitat boca a orella o recomanacions entre consumidors. Es podria dir que és la formula més antiga, creïble i eficaç de màrqueting. Aquestes recomanacions tenen influència en pràcticament totes les decisions de compra dels consumidors. Amb TRND es pot mesurar conversacions reals entre consumidors, una eina realment útil per elaborar un pla de mitjans amb el que arribar millor als clients desitjats.
Alguns dels percentatges que el representant de TRND donava i que eres bastant impactants eren els següents: el 78% dels consumidor creen en les recomanacions fetes per altres consumidors (global Nielsen report- Octubre 2007), el 67% de la economia dels EE.UU té relació amb el WOM (McKinsey & Company, “The Buzz on Buzz“, Harvard Business Review, Nov/Dic 2000) i finalment el 71% decideix mitjançant el Word of Mouth quin cotxe comprar (Cap Gemini Ernst & Young, “Cars Online“ 2003).
El WOM genera un nivell de credibilitat molt major que qualsevol altre activitat de màrqueting i per tant pot ser una eina molt útil a la hora de plantejar una campanya per a un producte. TRND és la abreviatura de “the real network dialogue” i és la plataforma de màrqueting Word of Mouth pionera en el mercat europeu. La companya ofereix als seus clients la possibilitat d’utilitzar un instrument de gran eficàcia com és el WOM en el pla de màrqueting mix de forma efectiva i mesurable, i al mateix temps estimula les conversacions privades de consumidors a consumidors.
Realment vaig trobar molt interessant la proposta d’aquesta empresa pel que fa el món del màrqueting i si realment els resultats son almenys la meitat de bons que els que prometen segurament aquesta es convertirà en una de les tècniques de màrqueting més utilitzades ara que la publicitat convencional es cada cop menys eficient.
Més informació sobre la companya en http://www.trnd.es
19 Novembre 2009
Un gran invent
L’altre dia la nevera va començar a gelar-se de forma molt poc habitual fins arribar a crear una capa molt gruixuda de gel al interior. Fa uns anys el primer que hauria fet era trucar al servei tècnic perquè arreglessin el problema o almenys constatessin que l’aparell quedava inutilitzable. Una pèrdua de temps i diners si l’aparell no es pot arreglar.
En canvi el que vaig fer, quasi inconscientment, va ser preguntar-li al Google ,buscar una resposta per Internet. No esperava gran cosa, més que res perquè es tracta d’una nevera. Qui es dedica a parlar de neveres espatllades per Internet ¿ Doncs la gran sorpresa va arribar quan van aparèixer moltes pàgines de resposta en el Google. Molts foros on parlaven del tema fins i tot donaven instruccions per arreglar el problema. Es clar que no em vaig posar a arreglar res però em vaig quedar parada de la utilitat que tenen aquests foros. Tots els temes que es poden imaginar, totes els problemes que es poden tenir, totes els petits trucs d’informàtica més o menys legals estan en aquests foros.
Realment és un lloc on es pot trobar gent molt interessant que dóna molt bones explicacions i ajuda a moltíssima gent. Perquè ho fan? si es per lluïment o satisfacció personal o simplement per un altruisme pur dependrà de cadascú però això tampoc té massa rellevància. Són gent que dedica molta estona en aquests foros i no reben res material a canvi. Com a molt podem aprendre més coses de les que ja sabien.
Clarament un no es pot refiar al cent per cent del que es diu en el foros o dels consells que es donen. Com a tot a arreu hi ha gent malintencionada que utilitza el mitja per perjudicar o simplement per aconseguir una mica de atenció encara que no tinguin ni idea del que parlen. Es recolzen en l’anonimat que ofereix la xarxa.
Deixant de banda les persones malintencionades , l’únic que vull dir es que fa temps vaig descobrir els foros i ara cada cop que vull informació sobre un cert tema són la primera font de consulta i molts cops l’única perquè ja tenen tot el que necessito. Els foros són un gran invent i la gent que hi escriu per ajudar uns cracks!
5 Novembre 2009
No hi ha dret
La Unió Europea ha aprovat avui 5.11.2009 que les autoritats administratives dels Estats membre puguin tallar l’accés a Internet, sense un ordre judicial previ, als usuaris que descarreguin continguts protegits pels drets d’autor. Per aquest motiu països com França o Anglaterra estan interessats en prendre aquesta mesura, segons l’acord al que han arribat aquesta matinada pels Governs dels 27 i la Eurocàmara per a reformar la regulació del sector de les telecomunicacions. A Espanya, la legislació exigeix una autorització prèvia, però el govern estudia canviar la normativa.
Realment em sembla una barbaritat. Estic d’acord amb protegir els drets d’autor i que cadascú rebi els diners que es mereix per la seva feina. Però fins a quin punt els diners que paguem arriben realment al autor i quants d’aquests son per les discogràfiques, productores i associacions com la SGAE (que a vegades vol cobrar encara que els propis autors renunciïn als seus honoraris)? Aquests fan que els CD’s i DVD’s tinguin uns preus desorbitats. Això s’està descontrolant. Els preus són massa alts, la qualitat molts cops dubtosa i molts artistes ens han demostrat que Internet els ajuda a donar-se a conèixer i estan més que encantats que la gent baixi les seves cançons.
La indústria de la discogràfica ja no és el que era això s’ha d’acceptar i adaptar-se a les noves condicions. El CD està desapareixent i per tant s’han de trobar solucions i no només dedicar-se a donar la culpa de la seva crisi als internautes que baixen continguts.
Cada cop que comprem un CD o DVD verge, un disc dur, una impressora i molts altres objectes ja estem pagant un cànon encara que el que vulguem guardar-hi sigui feina pròpia. Estem pagant una multa abans de cometre cap delicte. Doncs si pago la multa tinc dret de baixar continguts perquè en el fons ja els he pagat.
No crec que tallar la connexió a Internet sigui la solució i menys encara sense cap ordre judicial previ. Estaran supervisant tots els nostres moviments per la web? Qui decidirà quan s’ha de tallar la connexió? Realment serà una decisió imparcial com pretenen fer-nos creure? Que passa amb la connexió wifi? Només perquè aquestes industries tinguin uns lobbys molt forts no vol dir que se’ls hi ha d’acceptar tot.
Per més informació aquí deixo el link de la notícia: http://www.diariodirecto.com/tecnologia/2009/11/05/cortes-internet-norma-europea-423610866069.html
L’oferta no té límits
Avui parlaré sobre la “La Llarga Cua” (the long tail) una expressió utilitzada per Chris Andersen en un article de la revista Wired per descriure determinats tipus de negocis i models econòmics com per exemple Amazon.com o Netflix.
Internet i l’entorn digital han canviat les lleis de distribució i les regles del mercat . La reducció en el cost d’emmagatzemament i distribució que permeten les noves tecnologies, fan que no sigui necessari focalitzar el negoci en uns pocs productes d’èxit. Ara existeixen dos mercats: un centrat en l’alt rendiment de pocs productes i un altre,nou i encara no del tot familiar, basat en la suma o acumulació de petites ventes de molts productes, que pot igualar i fins i tot superar en beneficis al primer tipus de mercat. Es tracta d’un mercat de nínxols que ofereix productes especialitzats o poc freqüents per a petits grups de persones.
Internet presenta una immensa oferta de productes i serveis de tota mena que degut al baix cost que la seva comercialització suposa permeten que hi hagi una molt àmplia gamma de coses que potser mai ens podríem haver imaginat. Internet ens permet entrar en contacte amb moltes ofertes al les que mai hauríem arribat de la forma tradicional.
Després de parlar de tot aquest tema des del punt de vista teòric faré un breu recopilatori de alguns dels productes o serveis més interessants, divertits o simplement estranys que es comercialitzen a Internet.
Ashes to portraits (www.ashestoportraits.com) és una companya dels Estats Units que ofereix un servei ben estrany. La companya es dedica a crear retrats amb les cendres del nostres essers estimats o mascotes, un cop aquests han passat a millor vida. L’únic que fa falta és una fotografia de la persona, les seves cendres, fer el pagament i rebrà a casa el retrat.
Seguint amb la línea macabre la web www.lastmessageclub.co.uk ofereix als seus clients la possibilitat d’acomiadar-se de les persones a les que estimen un cop s’hagin mort. El cient pot escriure fins a 100 missatges que seran enviats en el moment que ell decideixi. Per exemple si algun amic o familiar es casa se li fa arribar el missatge de felicitació que el client va escriure abans de morir.
Un altre servei curiós disponible només a Washington DC és el que ofereix www.linestandingservice.com. És tracta d’una persona que es dedica a fer cua per les diferents audiències que tenen lloc en el Capitoli. L’únic que s’ha de fer es indicar el dia, l’hora i pagar un honorari que varia en funció del temps que s’ha d’esperar. Realment és una gran idea.
Per finalitzar un altre servei realment divertit és el que ofereix www.ring4freedom.com . És un servei que fa que soni el teu mòbil cada cop que necessitis escabullir-te d’una conversació molt pesada de forma educada i sense ferir els sentiments de ningú.
Clarament la web és el lloc ideal pels nínxols de compradors que poden trobar tota objectes i serveis molt exclusius que no tenen res a veure amb els productes de massa.
15minutsdefama's Blog 